Un principi bàsic de la preservació de béns culturals, definit ja en la Carta del Restauro de 1987, és que la intervenció directa sobre l'objecte ha de ser l'últim recurs per a la seva conservació. Aquesta premissa obliga l'especialista en conservació a haver de recórrer a una sèrie de mètodes d'intervenció indirecta, denominats de conservació preventiva, els quals tenen com a finalitat prolongar i mantenir el major temps possible la integritat fisicoquímica dels materials constituents dels objectes d'interès, ja sigui de forma individual o col·lectiva, sense haver de ser tractats directament.FORNIÉS, Z., La Climatización de los Depósitos de Archivos, Bibliotecas y Museos como Método de Conservación, TREA, Gijón, 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada